>> Programa del festival
>> Participants / participantes
>> Crèdits / créditos
>> Introducció (versió catalana)
>> Introducción (versión castellana)
Invisibles
Què volem dir avui quan parlem d’invisibilitat més enllà de la realitat política, social, econòmica, institucional…? No únicament volem incidir en el fet de la invisibilitat associada a realitats submergides o silenciades: el món femení, el gai, les minories…, sinó que volem posar de manifest aquestes complexitats; discursos que pateixen l’estigma d’estar condemnats a la invisibilitat per la uniformitat universal del pensament únic.
L’art d’acció, per la seva idiosincràsia, és, probablement, un dels mitjans artístics més sensibles a aquestes realitats; possiblement perquè està directament vinculat a la persona, convertint l’absència individual en presència col·lectiva a través de la subtilitat, la futilitat i els petits gests i/o dinàmiques quotidianes que constitueixen l’essència de les nostres vides. Són aquestes petites coses que omplen la nostra vida i li donen sentit, les que fan audibles els sons esmorteïts pel soroll estrident de la societat contemporània. Aquestes petites coses condemnades al silenci.
Els fets performàtics, com a eina imbricada profundament en la cultura, són capaços d’extreure tot allò viu darrere dels fets personals, subjectius, íntims… per omplir-los de poètica i, d’aquesta manera, retornar-los a la vida trencant la barrera de la invisibilitat? Són les actituds performàtiques capaces de donar visibilitat o forma a aquesta voluntat? Són els fets performàtics susceptibles de crear nous valors culturals inserits en noves trames de significació a partir de la interacció? És la performance un mitjà que permet estar actiu i fer visible el dret de ser persona?
Invisibles
¿Qué queremos decir hoy cuando hablamos de invisibilidad más allá de la realidad política social, económica, Institucional…? No queremos incidir únicamente en el hecho de la invisibilidad asociada a realidades sumergidas o silenciadas: el mundo femenino, el gay, las minorías… sino poner de manifiesto estas complejidades; discursos que sufren el estima de estar condenados a la invisibilidad por la uniformidad universal del pensamiento único.
El arte de acción por si idiosincrasia es, probablemente, uno de los medios artísticos más sensibles a estas realidades; posiblemente por estar directamente vinculado a la persona, convirtiendo la ausencia individual en presencia colectiva a través de la sutilidad, la futilidad y los pequeños gestos y/o dinámicas cotidianas que constituyen la esencia de nuestras vidas. Son estas pequeñas cosas las que llenan y otorgan sentido a nuestra vida, haciendo audibles los sonidos amortiguados por el ruido estridente de la sociedad contemporánea, Estas pequeñas cosas condenadas al silencio.
Los hechos performáticos como herramienta imbricada profundamente en la cultura, ¿son capaces de extraer todo lo que hay vivo detrás de los hechos personales, subjetivos, íntimos… para llenarlos de poética y de esta manera, retornarlos a la vida rompiendo la barrera de la invisibilidad?. ¿Son las actitudes performáticas capaces de dar visibilidad o forma a esta voluntad? ¿Los hechos performáticos son susceptibles de crear nuevos valores culturales insertos en nuevas tramas de significación a partir de la interacción? ¿Es la performance un medio que permite estar activo y hacer visible el derecho de ser persona?