Espai Jove Boca Nord
Dissabte 10 de desembre
Carlos Llavata Gascón (1964)
Al compàs d'allò efímer
Els projectes que vaig titular des del seu origen Marte et Arte serials, (sèries d'art i artilleria), es nodreixen en una investigació que troba la manera d'entrellaçar camps d'acció antagònics, canviants, plàstics i transgredir-los en la seva forma, amb la finalitat de reunir-los en el limiti de l'experiència, des de la fortalesa de la intervenció humana. Destrucció i caos convertits en poesia... Aquesta poètica que descriu la bellesa de la naturalesa, alçant-se en un constant, i violent fluir aquí, sota el cosmos controlat per l'oposició home-naturalesa. Existeix per tant, una actitud formal enfront de l'espontaneïtat, el comportament cívic enfront del desig que de vegades ens estranya, el desig del salvatge.
Submergit en el torn d'un terrissaire i usant el gir de la seva roda es produeix en la seva dinàmica, la transposició home-material i que amb l'ús de la pólvora en la seva brutal manifestació emfatitza aquesta renovació material-espiritual.
La pólvora (petards o canons) d'altra banda actua com detonador del procés creatiu, en el rellotge de l'acció, el seu poder radica en la brutalitat del seu trànsit morint en el mateix instant del seu naixement, consumit en el moment de la seva consumació. Posseeix el so de la guerra en l'art, és el so que sorprenentment arremet la nostra solemnitat i abraça d'inquietud a l'audiència que acudeix a la meva i que per inusitat que sembli, encara m'acollona, però creo que purifica l'espai en el temps que la produeix: a les persones i que segur estic que espanta sempre als dolents esperits i per això, els allunya...
L'argila recull les impressions de l'acció actua com paper fotogràfic, com emulsió d'un fet instantani, en l'instant de la transgressió de les normes, la transgressió de l'ortodòxia formal, apareix el cràter, la marca de l'acció, la piga, el record, en paraules del pagà agnòstic Poimandres: "El cràter era un atuell ple d'esperit dels déus creadors, que va ser enviada a la terra, perquè aquells que lluitessin per una consciència major poguessin ser batejats en ella". Per a la meva es tradueix en la proveta alquímica en la qual la transformació de substàncies pren lloc.
Conjuntament es va produint així en les meves accions publiques una taxonomia visual amb els registres de dinàmiques cerimònies àudio-visuals que acompanyen a l'acció en una excursió per un lloc-no lloc, realitat-irrealitat, sotsobrant-se en la visió que produeixen ambdós camps d'un sol cop d'ull, amb ritmes bé sincronitzats per a així, augmentar la espacialitat que separa a l'espectador de l'enigma o misteri en la performance i produir en ell la sensació acció-reacció emfatitzada en l'apesantor que la imatge produeix i que la trobada com a objectiu ha de suscitar. Ho anomeno transgressió en l'espai atemporal i que gràcies a la disposició conjunyida dels elements que disposo en acció genera la visualització d'aquesta esplèndida confusió d'aquestes utòpiques trobades en l'altra part, en altre lloc, en un compàs de mons efímers.
text: Carlos Llavata)
Carlos Llavata Gascon 1964
En el compás de lo efímero
Los proyectos que titulé desde su origen Marte et Arte serials, (series de arte y artillería), se nutren en una investigación que encuentra la manera de entrelazar campos de acción antagónicos, cambiantes, plásticos y transgredirlos en su forma, con el fin de reunirlos en el limite de la experiencia, desde la fortaleza de la intervención humana. Destrucción y caos convertidos en poesía........ esa poética que describe la belleza de la naturaleza. alzándose en un constante, y violento fluir aquí, bajo el cosmos controlado por la oposición de hombre-naturaleza. Existe por tanto, una actitud formal frente a la espontaneidad, el comportamiento cívico frente al deseo que a veces nos extraña, el deseo de lo salvaje.
Sumergido en el torno de un alfarero y usando el giro de su rueda se produce en su dinámica, la transposición hombre-material y que con el uso de la pólvora en su brutal manifestación enfatiza esa renovación material-espiritual. La pólvora (petardos o cañones) por otro lado actúa como detonador del proceso creativo, en el reloj de la acción, su poder radica en la brutalidad de su transito muriendo en el mismo instante de su nacimiento, consumido en el momento de su consumación. Posee el sonido de la guerra en el arte, es el sonido que asombrosamente arremete nuestra solemnidad y abraza de inquietud a la audiencia que acude a mi y que por inusitado que parezca, aún me acojona, pero creo que purifica el espacio en el tiempo que la produce: a las personas y que seguro estoy de que asusta siempre a los malos espíritus y por eso, los aleja…
La arcilla recoge las impresiones de la acción actúa como papel fotográfico, como emulsión de un hecho instantáneo, en el instante de la violación de las normas, la trasgresión de la ortodoxia formal, aparece el cráter, la marca de la acción, el lunar, el recuerdo, en palabras del pagano agnóstico Poimandres: "El cráter era una vasija llena de espíritu de los dioses creadores, que fue enviada a la tierra, para que aquellos que lucharan por una conciencia mayor pudieran ser bautizados en ella". Para mi se traduce en la probeta alquimica en la cual la transformación de sustancias toma lugar.
Conjuntamente se va produciendo así en mis acciones publicas una taxonomía visual con los registros de dinámicas ceremonias audiovisuales que acompañan a la acción en una excursión por un lugar-no lugar, realidad- irrealidad, zozobrándose en la visión que producen ambos campos de un solo vistazo, con ritmos bien sincronizados para así, aumentar la espacialidad que separa al espectador del enigma o misterio en la performance y producir en el la sensación acción-reacción enfatizada en la ingravidez que la imagen produce y que el encuentro como objetivo debe de suscitar. Lo llamo trasgresión en el espacio atemporal y que gracias a la disposición conjuntada de los elementos que dispongo en acción genera la visualización de esa espléndida confusión de estos utópicos encuentros en la otra parte, en otro lugar, en un compás de mundos efímeros.
Texto: Carlos Llavata
Carlos Llavata Gascon
Valencia E 1964
Facultad de bellas Artes,Dep.. Escultura, Valencia, E..2004/05
Gerrit Rietveld Akademie, Ceramic dept, Amsterdam, NL..2001
Ceramic school of Manises, Art Dept. Valencia, E..1999
Berkeley Ext. Monotypes, San Francisco, CA. EEUU..1990
Exposicions col·lectives
2005
El encuentro, Observatori 2005, Valencia, España
Valencia…in movimento, MAV. Villa Serenna, Bologna, Italia
Anti-spot, Dir. Miguel Molina, Thesalónicas, Grecia
Encuentros de performance, dir.Bartolomé Ferranado, Sala Naranja, España
Complementos y artificios, club Playboy, La Sala Naranja, Valencia,
España
Colectiu dárt de acció, La Sala Naranja, España
Led Motiu, Sala Josep Renau , BB.AA. Valencia, España
Post-Pathetic, "Self portrait, La Sala Naranja, Valencia, E
VII Premis Tirant; vídeo "Explosion Dreams I " Valencia, E
Respeto total
2004
encuentros al margen del turia, "antes muerta que sencilla", vídeo-action Ribarroja, E
Lo que no se vé, "eye attractions" con Victor Bonet, action, La Sala Naranja, Valencia, E
2003
Sentidos Confluentes, " Krater " ceramic sculpture, E.C.M. Manises, E
El Lado enfermo, "Burguer Bufe" Vídeo-installation, La Sala Naranja, Valencia, E
Diversidad y Semejanzas, ceramic sculpture-action-photo, Art school of Zaragoza, E
(…)
Exposicions individuals
2002
Sign Galerie, "Art an Artillery" Vídeo-action-installation-sculpture, Groningen, NL
1999
Galeria La Esfera Azul, "Other side kids", monotypes and silkscreen, Valencia, E