eBent’04. Extrems i oposats. club8 difusió de la performance
eBent’04. Extrems i oposats.
Vivim en l’època de la simulació. La realitat és substituïda per la seva simulació, dins d’una època plena de gests i buida d'actes. Quan el gest substitueix l'acte, quan la realitat és substituïda per la simulació, cal passar a l'acció. Creiem que la performance és l’oposat al simulacre, és l’oposat al gest que substitueix l’acte. En aquest aspecte, la performance, que duu a terme una acció amb materials culturals, pot servir per re-crear i crear nous valors culturals.
Voluntats, declaracions, gests, grans intencions, acaben convertint-se en pures substitucions, en simulacres que, oblidats darrere la fràgil memòria dels titulars de la premsa, queden en només això, en purs gests, perquè res no acabi canviant. Per alguns, l’acció és, o vol ser, o hauria de ser, o podria ser, l’oposat a això. Nosaltres, que preferim actuar des d’una postura modesta sense voler imposar una forma d’acció, en som conscients, i també reivindiquem que l’acció no té l’obligació d’actuar sobre la realitat. Però és ben cert que sovint trobem que ho fa més que la política.
Tot i que és una pràctica que ja té un bagatge històric considerable darrere, seguim creient que l'art d'acció és plenament vigent avui dia. Una de les raons seria que la performance permet passar de la idea a l'acció directament, d'una manera gairebé immediata. Altra de les raons seria l'ús bastant generalitzat d'una tecnologia mínima, allunyant-se d'altres pràctiques artístiques contemporànies, on la utilització de la tecnologia dins de l'art ha esdevingut en moltes ocasions un discurs de poder, acrític o acomodatici.
Reconeixem sense embuts i sense cap vergonya que potser l’art que reivindiquem sigui un art del segle passat, però a l'igual que en altres àmbits, com per exemple el laboral, preferim l’àmbit del segle passat a l’àmbit del segle XXI, si el nou segle només significa precarietat i submissió.
L’acció no és nova, certament, però és actual, perquè ara el que cal és passar a l’acció.
club8 difusió de la performance octubre-novembre 2004.
eBent’04. Extremos y opuestos. club8 difusió de la performance
Vivimos en la época de la simulación. La realidad es sustituida por su simulación, dentro de una época llena de gestos y vacía de actos. Cuando el gesto sustituye al acto, cuando la realidad es sustituida por la simulación, hace falta pasar a la acción. Creemos que la performance es lo opuesto al simulacro, es lo opuesto al gesto que sustituye al acto. En este aspecto, la performance, que lleva a término una acción con materiales culturales, puede servir para re-crear y crear nuevos valores culturales.
Voluntades, declaraciones, gestos, grandes intenciones, acaban convirtiéndose en puras sustituciones, en simulacros que, olvidados detrás de la frágil memoria de los titulares de la prensa quedan en sólo esto, en puros gestos, para que nada acabe cambiando. Para algunos, la acción es, o quiere ser, o debería ser, o podría ser, lo opuesto a esto. Nosotros, que preferimos actuar desde una postura modesta sin querer imponer una forma de acción, somos conscientes, y así lo reivindicamos, que la acción no tiene la obligación de actuar sobre la realidad. Pero es bien cierto que a menudo nos encontramos con que lo hace más que la política.
Aun cuando es una práctica que ya tiene detrás un bagaje histórico considerable, seguimos creyendo que el arte de acción es plenamente vigente hoy en día. Una de las razones sería que la performance permite pasar de la idea a la acción directamente, de una manera casi inmediata. Otra de las razones sería el uso bastante generalizado de una tecnología mínima, alejándose de otras prácticas artísticas contemporáneas, dónde la utilización de la tecnología dentro del arte se ha covertido en muchas ocasiones en un discurso de poder, acrítico o acomodaticio.
Reconocemos sin tapujos y sin vergüenza alguna que quizás el arte que reivindicamos sea un arte del siglo pasado, pero al igual que en otros ámbitos, como por ejemplo el laboral, preferimos el ámbito del siglo pasado al del siglo XXI, si el nuevo siglo sólo significa precariedad y sumisión.
La acción no es nueva, ciertamente, pero es actual, porque lo que hace falta ahora es pasar a la acción.
>> Texto completo (castellano)
club8 difusió de la performance octubre-noviembre 2004.
